Fwd: La figura humana a Tècniques d'Expressió Graficoplàstica




La figura humana a Tècniques d'expressió graficoplàstica,

per Glòria Antón Gómez (2n G)

Al passadís de secretaria de l'institut hi ha una petita exposició dels treballs realitzats a classe de tècniques d'expressió graficoplàstiques. Durant tot el primer trimestre, els alumnes de segon de batxillerat hem estat experimentant amb diferents tècniques i maneres de treballar amb l'art.

Aquesta assignatura estudia altres formes d'expressió i aprofitament de materials menys usuals, que potser no ens hauríem atrevit a utilitzar. Aquest aprenentatge completa la nostra formació artística, fomenta la creativitat i ens mostra un ampli ventall de possibilitats per aplicar en futurs projectes.

La primera tècnica que vam experimentar va ser el bolígraf. Per dur a terme el treball, vam prendre fotografies inspirades en la sèrie Persones a la ciutat de Robert Longo, que posteriorment vam traslladar a bolígraf sobre un fons blanc. Aquesta tècnica requereix molta paciència, ja que les tonalitats de la pell són difícils de dominar.

A continuació, vam practicar amb la tècnica seca, com els pastels o el carbonet. Realitzàvem esbossos ràpids per soltar el traç i ens inspiràvem en fotografies de Brassaï, Annie Leibovitz, Elina Brotherus o Henri Prestes. Canviàvem el color del suport, acostumàvem a utilitzar només dues tonalitats i treballàvem únicament allò que consideràvem essencial. Com a treball final, vam dibuixar amb tècnica seca dos punts de vista en què aparegués la figura humana. En aquesta tècnica és especialment interessant treballar el contrast entre llums i ombres.

També vam estudiar la tècnica humida, específicament l'aquarel·la, la nogalina i la tinta xinesa. Amb aquests recursos vam aprofundir sobretot en l'estudi de l'anatomia humana. Per pintar amb tinta xinesa i nogalina, vam afilar una canya i la vam transformar en una ploma. No sempre treballàvem el cos sencer, sinó que sovint ens centràvem en parts concretes del cos, com ara els peus o les mans.

Per últim, vam realitzar diverses sessions de dibuix al natural, primer amb els nostres propis companys com a models. Per altra banda, vam portar una model a l'institut per treballar el nu del natural. Cada quinze minuts canviava de postura, de manera que durant dues sessions —una al desembre i una altra al gener— vam realitzar set dibuixos. Gràcies a la pràctica prèvia, vam poder aplicar diferents tècniques per representar el dibuix.

Finalment, inspirant-nos en els poemes Cicles i trànsits de Laia Noguera, sobre la menstruació, i Desembasto els anys de Montserrat Abelló, sobre la vellesa, vam realitzar una interpretació lliure amb tècniques extrapictòriques. Alguns dels materials presents a l'exposició són el lleixiu, el cafè o estris de maquillatge.

Personalment, treballar amb aquestes tècniques m'ha ajudat a dibuixar sent conscient del que realment és important representar. També valoro el descobriment de tècniques noves que desconeixia, com la nogalina i la tinta xinesa. A més, la dinàmica de les classes ha estat entretinguda, creativa i molt dinàmica.

Actualment, al passadís hi ha una recopilació d'alguns dels treballs finals, i animo els lectors a passar-hi i observar-los, ja que darrere de cada obra hi ha hores d'experimentació i aprenentatge que val la pena descobrir.

Comentaris