“Aquesta setmana des de la materia de dibuix, els alumnes que estan fent el treball de síntesi des de l’institut, han fet dues actvitats molt interessants. Dimarts aprofitant que anvem a la platja a fer activitats esortives, van fer construccions de Land Art amb la sorra de la platja i elements que van trobar per allà (palets, pedres…) Dijous continuant amb el tema del mar, els vam introduir a l’obra de Henry Matisse i van realitzar un mural seeguint l’estetica del quadre ”Polinesia, el cel” a partir de peixos i animals marins que es poden trobar al mediterrani. Han fet uns treballs molt xulos! Felicitats!!”

La tècnica del tremp d’ou A Tècniques d’Expressió graficoplàstica vam pintar un retrat o autoretrat sobre fusta amb la tècnica del tremp d’ou. El primer pas va ser preparar la fotografia que utilitzaríem de referència per al treball. En teoria s’havia de fer un autoretrat, però jo vaig voler fer el retrat del Carlos i ell em faria a mi. Una vegada preparat l’esbós, vaig preparar el suport. Donat que el suport és de fusta, s’havia d’imprimar amb Gesso al damunt perquè la fusta no xuclés la pintura i deixés el pigment desprotegit. El següent pas després de posar-li el guix a la fusta era passar l’esbós al suport. Després d’això vaig fer unes quantes capes en color verd per fer les ombres inicials. Per fer aquestes primeres capes la pintura la vam preparar de la següent forma:   -Separem la clara del rovell de l’ou i descartem la clara. -Eixuguem el rovell amb les mans i trenquem la membrana que el protegeix. -La membrana es llença i al rovell li afegim la mateixa quantitat d’aigua destil·lada. -Posem els pigments a la paleta i els hidratem amb aigua. -Utilitzem l’ou d’aglutinant. Una vegada preparada la pintura podem començar a pintar les capes verdes abans mencionades. Per fer el color verd s’ajunten el color groc, negre i blanc. A les següents capes s’afegeixen dues gotetes d’oli de lli a l’ou per protegir la pintura i que no caigui. I ja es pot començar a afegir més capes de color. Les zones clares es deixen per al final i es comença pintant els colors obscurs.   Jo vaig decidir fer les ombres de tonalitats blaves, ja que m’agradava la sensació de fred que dóna i vaig pensar que, amb la calidesa del daurat al fons, quedaria molt interessant. Per acabar, l’últim pas es daurar el fons. El primer va ser posar el vernís “Mixtion” perquè el pa d’or s’enganxés a la fusta, després de deixar-lo assecar durant un dia sencer, amb un pinzell tou vaig treure tot l’excés d’or. Com van quedar alguns forats, vaig repetir el procés en les parts que no s’havien daurat bé i quan ja ho vaig tenir tot al meu gust li vaig ficar el vernís final. Amb el vernís ficat ja només mancava envellir el daurat, donat que no m’acabava de convèncer tan brillant. Li vaig fer una capa de betum de Judea i ja estava llest. Encara que el procés de fer la pintura i de preparar el suport no m’ha agradat gens, a l’hora de pintar m’ho vaig passar súper bé perquè jo gaudeixo molt fent detalls. Com que ho feia per al Carlos, em va motivar molt a fer-ho molt bé ja que volia donar-li un retrat bonic. M’ha agradat moltíssim que el Carlos em fes a mi i m’ho vaig passar súper bé veient com els dos retrats progressaven alhora. Lucia Belmonte, 2n de batxillerat El tremp d’ou de Lucia va ser el meu preferit de tota la classe i el tinc penjat a la meva habitació just davant del llit. El veig cada dia abans d’anar a dormir. Carlos Duarte, 2n de batxillerat

ENS VISITA UNA EXALUMNA El passat 20 de novembre ens va visitar l'exalumna de l'institut, Mar Miret. Ella és una noia que fa 8 anys estava cursant 1r de Batxillerat artístic al centre, i vam tenir la sort què pogués venir a explicar-nos sobre la seva carrera, la seva vida més enllà d'estudiar al Martí Franquès i com està enfocant la seva vida professional. Ens va parlar del que va estudiar ella en acabar l'institut. Va anar a l'escola de cinema ESCAC i allà es va especialitzar en direcció artística de pel·lícules o projectes audiovisuals en general. Amb això, vam poder entendre que després d'estudiar una carrera se't poden obrir moltes portes i a més, en el cas de la Mar, va poder treballar per diferents pel·lícules i curtmetratges que són bastant coneguts. El que va donar més pes a la xerrada va ser quan va parlar dels projectes en els quals ha estat treballant des que es va graduar a la Universitat. Va donar a entendre que gravar pel·lícules és molt dur, perquè inverteixes moltes més hores que una jornada habitual; però a la vegada fas un equip molt interessant, t'ho passes bé i et paguen bastant bé. Dit això ens va explicar que la seva decisió actual és fer una pel·lícula a l'any i actualment treballa de diferents coses a París, com: ensenyar dibuix a nens, dissenyar cartells o joies. Feines que permeten que tingui més temps per a ella i que igual li agraden i guanya prou sou. A part d'això ens va fer un joc per a poder explicar la importància de la feina del departament d’art en el món del cinema. Cada personatge té una pròpia seva caracterització, ho va fer utilitzant les fundes dels nostres mòbils i extraient-ne de cadascuna les característiques que podien formar part del propietari/ària del mòbil. D'aquesta manera va poder explicar-nos d’una manera més quotidiana i que podem observar al dia a dia la importància de l’art en un objecte tan normalitzat en el qual no ens solem fixar ni donar-li importància. Ens va fer moltíssima il·lusió que pogués venir una persona que ho ha viscut de primera mà a explicar-nos tot aquest món del què pots estudiar si et vols dedicar al cinema. També, ens va agradar molt com va explicar i enfocar la xerrada. Ens va semblar molt interessant el missatge que creiem que ens va voler transmetre què en el món professional del cinema no saps mai què estaràs fent al cap d'un temps, ja que són projectes efímers i aquesta idea que tenia ella d'anar canviant molt de feina.  Ens va transmetre una sensació de tranquil·litat i de poder anar fluint i vivint sense haver de preocupar-te en si et pagaran molt o en si al cap d'un temps ja no tindràs feina. Finalment, i el més important que podem extreure és que ens va fer veure que en la indústria de l'art sí que tens més d'una sortida i que és un món molt extens i ple de més possibilitats de les que ens imaginem. Edna Far i Júlia Orellana

L'alumnat de Cultura Audiovisual de 1r de batxillerat ha fet RETRATS DE FICCIÓ amb una intenció expressiva i comunicativa. S'ha valorat la posada en escena versemblant, la capacitat evocadora de l’obra, la creativitat, la implicació personal en el tema tractat i la utilització amb criteri de la sintaxi de la imatge. MOLT BONA FEINA, ARTISTES!

L'alumna Sofia Martinez de 2G ha quedat finalista de la vintena edició del Premi Argó organitzat per la UAB amb el seu Treball de Recerca titulat “L’Essència del Carrer" i tutoritzat per Eloïsa Valero. El passat 29 de Juny va participar de l'entrega de guardons a la sala d’actes del Rectorat i va rebre una menció honorífica en l’àmbit d’arts per la presidenta de la Comissió Acadèmica del Consell Social de la UAB, Montserrat López Merlos. En l’acte van ser distingits set Treballs de Recerca en cada àmbit (Arts, Biociències i Ciències de la Salut, Ciències, Ciències Socials, Humanitats i Tecnologia) d’instituts de tota Catalunya. Moltes felicitats, Sofia! Tens una mirada fotogràfica plena de sensibilitat i saps captar l'essència dels carrers!

Exposició al vestíbul de l’institut, títol: Com convertir una cadira en art? Cadires… suposo que en tindràs una idea clara o et vindrà alguna imatge de seguida al cap. Però algun cop t’has parat a pensar quin significat poden tenir? Pels alumnes de 1r de batxillerat de la matèria Llenguatges Artístics Contemporanis, aquestes cadires són més que unes simples cadires. Cada alumne va representar de maneres diferents problemes socials com, per exemple, el canvi climàtic, o bé traumes propis com el bullying o la marginació. En fer això, vam deixar una petita part de nosaltres. Són treballs molt personals, que signifiquen molt per a cadascú. A més de ser una manera d’expressar-nos, per molts de nosaltres ha estat una oportunitat de poder explicar, d’una manera diferent, el que potser mols cops no ens atrevim a dir per por al què diran o el que passarà després. Arantxa Santaella i Leya Torrell, 1r de batxillerat I

Avui dia 16 de juny, l'alumna Mar Roselló ha presentat el seu curtmetratge "Una vida" dins de la programació oficial del festival de cinema en català FIC CAT (Roda de Berà). És el resultat del seu treball de recerca de batxillerat tutoritzat per Eloïsa Valero. Aquí teniu un fragment del seu discurs: "Per mi estar aquí demostra que sí he pogut assolir l’objectiu principal que era poder expressar, des de dues perspectives diferents, una més objectiva i literal i l’altra més subjectiva i poètica, tot el que he viscut durant tota la meva etapa de vida practicant gimnàstica rítmica, les coses bones i no tan bones que m’ha aportat aquest esport, i valors com la disciplina, el treball en equip, la superació personal, l’amor i la passió i fins i tot amistats que s’han tornat família. Aquest projecte em va donar l’oportunitat de poder expressar la meva experiència de la manera que més m’agrada: amb l’audiovisual, això va fer que se’m fes molt més agradable realitzar-lo, el sentia tan personal que per estones se m’oblidava que era un treball de batxillerat." Moltes felicitats, Mar! I molta sort en el futur!